Es reuneixen anàlisis, reflexions i opinions d'experts i d'agents de reconegut prestigi que intervenen en els contextos escolars amb l'objectiu d'aportar una àmplia visió sobre la situació de l'orientació educativa pública en diferents comunitats de l'Estat i dels reptes de futur que convé afrontar de manera urgent.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Es reuneixen anàlisis, reflexions i opinions d'experts i d'agents de reconegut prestigi que intervenen en els contextos escolars amb l'objectiu d'aportar una àmplia visió sobre la situació de l'orientació educativa pública en diferents comunitats de l'Estat i dels reptes de futur que convé afrontar de manera urgent.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Introducción para el debate
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Orientación educativa / Asesoramiento psicopedagógico. ¿De qué estamos hablando?
El present capítol planteja que «si bé durant els últims anys, tant els enunciats de l'escola inclusiva com els postulats constructivistes han freqüentat, en major o menor grau, els idearis dels assessors d'equips de sector i dels orientadors de centre, la seva pràctica professional sovint no s'ha correspost amb aquests». Al llarg del capítol s'analitzen algunes de les raons que expliquen la freqüent tensió entre els postulats teòrics i l'experiència pràctica. A manera de conclusió, l'autor convida a replantejar la intervenció professional psicopedagògica a partir de la reflexió sobre la pròpia pràctica i ajustar-la als nous escenaris de desenvolupament i aprenentatge.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
De los equipos de asesoramiento psicopedagógico a la calidad del sistema educativo
El principal objectiu d'aquest capítol no és avaluar el passat de la professió, sinó mirar cap al futur d'aquesta. En aquest sentit, s'analitzen i desenvolupen quines són les funcions i disfuncions dels equips psicopedagògics i es reclama la necessitat de tornar a «la idea inicial d'equips reflexius per a la innovació i la inclusió». Així mateix, s'exposen les condicions que poden fer possible aquest repte, les competències professionals dels assessors i la necessitat de contemplar-les en els processos de selecció. Per acabar, es planteja un model mixt d'intervenció.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Orientación inclusiva. Orientación extraordinaria
En aquest capítol, Coral Elizondo exposa la necessitat urgent de formar els docents en estratègies per atendre la diversitat amb la finalitat d'aconseguir fugir de l'encara present capacitisme, que consisteix a «no respectar que totes les expressions de funcionament són valuoses i acceptar que només hi ha un únic funcionament vàlid i normal». Així mateix, reforça la necessitat d'una orientació inclusiva que acosti la recerca educativa a la pràctica d'aula, «actuant l'orientador o orientadora com a agent de coneixement, com un pont que permeti fitar les distàncies, a vegades grans, entre la recerca i la pràctica pedagògica». A més, aborda temes com el lideratge compartit entre docents i l'acompanyament a docents i famílies. Per tancar el capítol, l'autora reflexiona sobre l'orientació extraordinària i l'ètica que aquesta comporta.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
¿El sistema educativo necesita del asesoramiento psicopedagógico?
Amb la finalitat d'aprofundir en un model d'intervenció psicopedagògica centrada en el suport i assessorament en els processos d'innovació i millora de les pràctiques docents, en aquest capítol es ressalta de manera clara la necessitat de transitar d’«un assessorament centrat en la integració de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu a un assessorament centrat en la transformació de les aules i els centres en entorns inclusius». Perquè això sigui possible és necessària la col·laboració entre diferents professionals, ja que l'assessorament psicopedagògic pot contribuir a «teixir aquesta col·laboració professional i la generació de xarxes professionals de suport entre professors». En aquest sentit, els autors plantegen algunes reflexions i propostes que permeten esbossar una resposta inicial a la pregunta sobre la necessitat de l'assessorament psicopedagògic en l'actual sistema educatiu. Per acabar, desenvolupen alguns reptes que interroguen a l'assessorament.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El asesoramiento psicopedagógico para el desarrollo de procesos de mejora e innovación educativa
Aquest capítol centra la seva atenció en el paper del psicopedagog en els processos de planificació, implementació i avaluació de processos d'innovació psicopedagògica en l'àmbit escolar. En aquest capítol es plantegen dos nivells d'intervenció, amb la finalitat d'analitzar els reptes de l'assessorament psicopedagògic. D'una banda, el nivell institucional, fonamentalment donant suport a l'equip directiu i als equips docents per funcionar com a comunitats professionals d'aprenentatge, facilitant el desenvolupament de pràctiques educatives basades en l'evidència. D'altra banda, a nivell grupal i individual, s'emfatitza la necessitat d'ajudar a construir una identitat docent com a professionals indagadors que permeti aprendre a reflexionar i investigar de manera sistemàtica a l'aula i a l'escola.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La relación clínica-educación dentro del marco escolar: susceptibilidades y puntos de encuentro
La relació clínica-educació ha estat sempre complexa i, en moltes ocasions, enrevessada i plena de desconfiances mútues. En aquest context, el capítol aborda una tensió no resolta: la relació entre la clínica i l'educació dins del marc escolar, apostant per una trobada entre tots dos sabers, el qual serà possible si es resitua la mirada a «entendre què li passa a l’infant i què ens passa a nosaltres en la relació amb ell». Així mateix, es descriu com les polítiques d'inclusió –tal com era esperable– han augmentat la presència de nens amb diferents dificultats a les aules i, en lògica conseqüència, de la clínica en el marc escolar. Per continuar, es presenta la següent pregunta i la seva corresponent resposta: per què, doncs, assumit aquest coneixement des de la quotidianitat, l'educador necessita una ajuda externa que s’encarrega a la clínica? Per finalitzar, s'aborda el tema del treball en xarxa, ja que es considera que cal bastir ponts de comprensió entre els diferents agents educatius.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Una orientación educativa de calidad para una escuela infantil inclusiva
Aquest capítol se centra en la qualitat de l'orientació a les escoles infantils. Per això, s'aporten alguns criteris essencials com garantir la seguretat afectiva en els processos de detecció i suport, cuidar el joc i l'activitat espontània, la cura dels cuidadors, etc. Així mateix, s'exposen arguments clau de l'orientació educativa en educació infantil respecte a la planificació del centre i el suport a les famílies. D'altra banda, s'aborda el tema de la realitat actual de l'orientació educativa a les escoles infantils d'Espanya i, per finalitzar el capítol, s'exposen les normatives respecte a l'atenció primerenca en els centres educatius.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Introducción
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El asesoramiento psicopedagógico y la orientación en Andalucia
El capítol comença amb l'organització de l'orientació i assessorament psicopedagògic en la comunitat d'Andalusia que, en aquest cas, compta amb dos models diferents per a primària i secundària. A primària estan els equips d'orientació educativa de zona (EOE) i a secundària es troba el departament d'orientació. A continuació, el capítol tracta sobre l'orientador de l'equip d'orientació educativa de zona, especificant el nombre aproximat de professionals per equip i els centres atesos pels orientadors d'un equip psicopedagògic. Juntament amb això, es presenten les estructures de centre en les quals participa o a les quals pertany l'orientador, tant l'organització de la seva jornada laboral com els horaris i activitats que realitza l'orientador quan està al centre i quan no hi és. Després, tracta els mateixos temes però en el cas de l'orientador de secundària del centre educatiu, detallant com és la jornada laboral i els horaris. Per acabar, es realitzen aportacions, valoracions i propostes sobre les funcions principals de l'orientació, tenint en compte el context específic.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El asesoramiento psicopedagógico y la orientación en la Comunidad de Asturias
El capítol comença amb l'organització de l'orientació i assessorament psicopedagògic a la comunitat d'Astúries que, en aquest cas, s'organitza per nivells, en funció del grau d'especialització dels professionals que intervenen i a través d'un model mixt, quant a l'espai en el qual se situen les diferents estructures d'orientació a infantil i primària. És per això que, al principi, s'estableixen quins són els nivells d'especialització, la ubicació de les estructures d'orientació i les funcions. A continuació, passa a explicar el paper de l'orientador de l'equip psicopedagògic de zona, especificant l'organització, jornada laboral i horaris. Juntament amb això, es concreten quins són els centres que atén un orientador d'un equip psicopedagògic i les estructures de centre en les quals participa o a les quals pertany l'orientador. Així mateix, es detallen les activitats que realitza el psicopedagog quan està al centre i les que realitza quan no hi és. Dins d'aquest últim apartat, s'estableixen algunes accions concretes dins del pla de comunicació o amb agents sociocomunitaris. Per acabar, s'ofereixen aportacions, valoracions i propostes, tenint en compte el context específic.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El asesoramiento psicopedagógico y la orientación en Islas Baelares
El capítol comença amb l'organització de l'orientació i assessorament psicopedagògic a les Illes Balears. En aquest cas, l'orientació educativa en cadascuna de les illes presenta uns trets diferencials, propis de les diferents realitats contextuals. Així i tot, sota el concepte de serveis d'orientació educativa (SOE), el capítol comença amb l'organització dels serveis interdisciplinaris de la zona. Així mateix, es detallen les funcions de l'orientació que estan establertes. Posteriorment, el capítol parla sobre l'orientador de l'equip d'orientació educativa de zona, especificant l'organització de la jornada laboral, els horaris i el nombre de centres atesos. A continuació, passa a explicar la jornada laboral, horaris i les activitats a realitzar de l'orientador que pertany al centre educatiu (de primària i secundària) tant dins del centre com amb altres sistemes externs. Per acabar, s'ofereixen aportacions, valoracions i propostes, tenint en compte el context específic.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El asesoramiento psicopedagógico y la orientación en la Comunidad de Castilla La Mancha
El capítol comença amb l'organització de l'orientació i assessorament psicopedagògic a la comunitat de Castella-la Manxa que, en aquest cas, s'organitza en un sistema de tres nivells; el primer nivell correspon a la tutoria, el segon nivell consisteix en estructures especialitzades d'orientació internes als centres i el tercer nivell fa referència a les estructures externes d'assessorament especialitzat i de coordinació. Juntament amb això, es detallen els objectius i funcions que regula el decret d'orientació de la comunitat i com s'organitza la jornada laboral, els horaris i la ràtio d'alumnat per orientador. Així mateix, s'expliquen quines són les estructures de centre en les quals participa o a les quals pertany l'orientador i les activitats que realitza quan està al centre i amb altres sistemes externs a aquest. Per acabar, s'ofereixen aportacions, valoracions i propostes, tenint en compte el context específic.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El asesoramiento psicopedagógico y la orientación en Catalunya
El capítol comença amb l'organització de l'orientació i assessorament psicopedagògic a la comunitat de Catalunya que, en aquest cas, està formada d'una banda, pel perfil professional de l'orientador educatiu (OE), dins dels instituts i per un altre, l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògic (EAP), extern al centre i sectoritzat. L’OE se centra en l'educació secundària obligatòria (ESO) i els EAP ofereixen atenció a les etapes d'infantil, primària i secundària d'una determinada zona. Juntament amb això, s'estableixen les funcions orientadores. Després, tracta el tema de l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògic (EAP) juntament amb els seus corresponents objectius d'intervenció. En aquest apartat es concreten els següents aspectes: nombre aproximat de professionals per equip, perfils dels professionals, organització, jornada laboral i horaris, centres que atén un orientador d'un equip psicopedagògic, estructures de centre en les quals participa, activitats que realitza quan està al centre i quan no hi és, activitats que realitza l'orientador de secundària amb altres sistemes externs al centre... A continuació, s'exposa el paper de l'orientador de secundària en el centre educatiu. Per acabar, s'aporten elements de coneixement i de reflexió per a l'actual debat sobre els diversos models d'assessorament psicopedagògic: des del centre educatiu, des dels equips de sector o els sistemes híbrids.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El asesoramiento psicopedagógico y la orientación en Euskadi
El capítol comença amb l'organització de l'orientació i assessorament psicopedagògic a la comunitat d'Euskadi que, en aquest cas, no té un decret o una ordre que reguli l'orientació en el seu conjunt. Les funcions de l'orientador o orientadora es regulen a través de decrets antics sobre l'atenció a la diversitat i les ordres que desenvolupen mitjançant instruccions d'organització i funcionament dels centres educatius a l'inici de cada curs acadèmic. Juntament amb això, en el següent apartat, es distingeixen d'una banda, les funcions dels i les consultors i consultores a les etapes d'infantil i primària, i per una altra, les funcions de l'orientador a secundària. Després, passa a explicar el paper de l'orientador de l'equip psicopedagògic de zona. A Euskadi no existeix un equip psicopedagògic de zona en sentit estricte, però el que més s’hi acosta són els Berritzeguneak (centres d'innovació educativa i de suport a la formació), distribuïts per zones territorials a les tres províncies basques. A continuació, s'expliquen els següents punts entorn del paper de l'orientador que pertany al centre educatiu (de primària i secundària): jornada laboral i horaris, ràtio d'alumnat per orientador, dedicació al centre, estructures de centre en les quals participa l'orientador i activitats que realitza tant en el centre com amb uns altres sistemes externs. Per tancar el capítol, s'analitzen alguns elements que són substancials per a la millora de l'orientació educativa a Euskadi i per això, es realitzen unes propostes per a la millora contínua.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La orientación en la Comunidad de Madrid: Una situación de incertidumbre en el momento actual
El capítol comença amb l'organització de l'orientació i assessorament psicopedagògic a la Comunitat de Madrid que, en aquest cas, està organitzada en equips de sector, per a les etapes d'infantil i primària, i en departaments d'orientació per a l'educació secundària. A més, aquesta estructura es completa amb equips específics per a l'assessorament de determinades necessitats educatives específiques. El capítol continua amb una explicació sobre el context sociopolític, ja que l'augment demogràfic i la disminució de recursos i sistemes de suport fan que la situació sigui particular. A continuació, es descriuen les funcions i tasques dels equips d'orientació i es planteja la necessitat d'un model d'orientació pública i universal, establint per a això alguns principis que s'haurien de complir. Per finalitzar el capítol, els autors exposen algunes conclusions.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El asesoramiento psicopedagógico y la orientación en la Comunidad de Valencia
El capítol comença amb l'organització de l'orientació i assessorament psicopedagògic a la Comunitat Valenciana que, en aquest cas, s'organitza entorn de quatre nivells d'intervenció, ateses les característiques i els equips que participen en cadascun d'ells: equips educatius dels centres docents, equips d'orientació educativa dels centres d'educació infantil, primària i d'educació especial, les agrupacions d'orientació de zona i les unitats especialitzades d'orientació. Després d'explicar detalladament cada nivell, aborda els següents temes sobre el paper del professorat d'orientació educativa que pertany al centre educatiu de primària i de secundària: jornada laboral i horaris, ràtio d'alumnat per orientador, estructures de centre en les quals participa el professorat d'orientació educativa i les activitats que realitza l'orientador amb altres serveis o agents externs al centre. Per acabar s'ofereixen aportacions, valoracions i propostes, tenint en compte el context específic.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Algunas reflexiones y retos compartidos
En aquest capítol es destaquen algunes de les qüestions que emergeixen de les reflexions i anàlisis realitzades per assessors psicopedagògics i orientadors educatius de diferents comunitats autònomes a partir de la seva pràctica professional. Aquests són temes en els quals és necessari compartir criteris clars que orientin les polítiques sobre l'assessorament psicopedagògic i l'orientació educativa per al segle xxi, i per això es destaquen les següents qüestions: l'avaluació psicopedagògica, l'assessorament i col·laboració per a la millora, el canvi i la prevenció en les pràctiques educatives, el treball en equip multiprofessional en una zona, l'estructura i ubicació, el dilema entre el sistema mixt o híbrid i, finalment, el compromís i dedicació dels orientadors i les orientadores.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Introducción
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Tabajar en red con criterios y método
Els últims anys, més que en cap altre moment, un bon nombre d'especialistes ha entrat a les escoles i instituts amb l'encàrrec de col·laborar amb el professorat en la tasca educativa i en el desenvolupament dels nens i nenes. En aquest sentit, en l'àmbit educatiu, igual que en el social i el sanitari, s'ha posat de manifest la necessitat de coordinar els esforços per sumar-ne, almenys, l’efecte. Aquest capítol aborda el tema del canvi de la coordinació al treball en xarxa, detallant algunes condicions perquè sigui eficaç. També tracta la centralitat dels casos com a metodologia per a la construcció i es pren la conversa com a requisit en el següent apartat, explicant la definició d'aquesta. Més endavant, l'autor explica el salt de la col·laboració entorn d'un cas a l'acció com a centre, posant el focus en l'acció col·laborativa. Per finalitzar el capítol, es desenvolupa el tema de l'assessorament psicopedagògic dins del treball en xarxa.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El CREDA Pere Barnils y el asesoramiento
Aquest capítol està escrit per un logopeda i un mestre d'educació especial. Tracta sobre els centres de recursos educatius per a deficiències auditives (CREDA), que són serveis de suport als centres educatius per a l'adequació a les necessitats especials de l'alumnat amb greus dificultats d'audició, llenguatge i/o parla, que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social i curricular. En aquest sentit, s'expliquen quins són els objectius i les característiques d'aquests centres i es tanca amb la resposta a la següent pregunta: què entenem per assessorament?
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La mirada de una maestra de educación especial
Aquest capítol està escrit des de la perspectiva d'una mestra d'educació especial que, des de fa més de vint anys, ha estat acompanyada per diferents professionals de la psicopedagogia. Des de la mirada de l'autora, l'assessorament psicopedagògic té algunes limitacions com ara: ser un servei saturat, establir una derivació complicada o oferir poques hores d'acció directa. Això provoca que molts alumnes no puguin ser atesos. Per acabar, dona la seva opinió sobre com hauria de ser l'acompanyament d'aquests professionals als alumnes, famílies i equip docent.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El asesoramiento psicopedagógico colaborativo: miradas que suman
Aquest capítol està escrit des de la perspectiva dels fisioterapeutes dels serveis educatius com a personal de suport a la inclusió. Des d'aquesta mirada i de manera crítica, s'aborda el tema de la integració del perfil del fisioterapeuta al servei EAP al llarg del temps i les característiques de l'assessorament col·laboratiu que es duu a terme, tot això contextualitzat en un escenari de noves realitats i necessitats. Per acabar, exposa el seu ideal de col·laboració de cara al futur i es realitzen diverses aportacions en aquest sentit.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Revisar el sentido del asesoramiento psicopedagógico para adaptarse a la complejidad
Aquest capítol ofereix una mirada centrada en l'àmbit de la xarxa pública de suport als centres educatius, oferint una perspectiva històrica. A més, en aquest sentit, es reflexiona sobre la situació actual de l'assessorament psicopedagògic en els serveis educatius de Catalunya i de com les dinàmiques poden afeblir les funcions assessores dels equips. Per finalitzar amb el capítol, s'exposen breument algunes propostes que podrien ser d'ajuda per als equips d'assessorament.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El asesoramiento psicopedagógico de los EAP en sus 40 años de historia. Algunos aspectos relevantes
El tema principal d'aquest capítol gira entorn de l'assessorament psicopedagògic que exerceixen els professionals dels equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) de Catalunya. En aquest sentit, tracta el tema de l'assessorament als centres educatius, entenent que aquest és un motor de canvi. Per finalitzar, estableix i explica algun dels reptes del futur, tenint en compte la realitat actual: el binomi dins/fora dels centres educatius, l'essència d'un equip de zona, el paper dels EAP en la planificació, el binomi inclusió de l'alumne/centre inclusiu, el treball en xarxa en el territori o el treball amb els serveis educatius de zona i, finalment, el temps i la formació.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La red colaborativa en la escuela como principio del asesoramiento psicopedagógico
Aquest capítol està escrit des de la perspectiva de dues psicopedagogues del CRETDiC (Centre de Recursos Educatius per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta). Tracten la situació actual de l'assessorament psicopedagògic a Catalunya, tenint en compte la complexitat del marc social i els canvis preocupants que afecten de manera directa al vincle educatiu i social. El capítol continua amb un apartat dedicat a les finalitats de l'assessorament des dels CRETDiC, comprenent que el propòsit de l'assessorament psicopedagògic és fomentar i ajudar a millorar els processos d'ensenyament-aprenentatge i a complir amb els objectius socialment establerts per l'escola, així com la creació de les circumstàncies necessàries perquè tots els estudiants trobin la seva manera d’involucrar-se en entorns d'aprenentatge, la qual cosa requereix la participació de tots els agents involucrats.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Una mirada inclusiva del asesoramiento psicopedagógico en el Instituto Matadepera
Aquest capítol està escrit des de la perspectiva d'una coordinadora pedagògica i orientadora educativa de l'Institut Matadepera a Barcelona, un centre que aposta per l'atenció a la diversitat. En aquest sentit, es destaquen alguns avantatges que faciliten un assessorament psicopedagògic de major qualitat a la persona orientadora del centre. Així mateix, dona resposta a preguntes com ara: disposar de més hores d'atenció a l'alumnat assegura un major vincle de confiança amb aquest? o tenir temps i bona voluntat assegura un millor coneixement de l'alumne? A més, s'estableixen alguns elements que es consideren facilitadors de la col·laboració entre l’EAP i la persona orientadora. Per finalitzar, es presenta una proposta quant a la col·laboració des d'un posicionament personal.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Reflexiones de una inspectora de Educación en relación al asesoramiento psicopedagógico en contextos escolares
Aquest capítol està escrit des de la perspectiva d'una Inspectora d'Educació. S'analitza el context social i educatiu actual, caracteritzat per canvis ràpids i incerteses, juntament amb la crisi en les institucions educatives, que ha generat la necessitat de donar respostes ràpides i simplificades a realitats complexes. Tal com es planteja, aquests fets han portat a una multiplicitat d'escenaris i una gran heterogeneïtat de factors que afecten la pràctica professional de l'assessorament psicopedagògic en entorns escolars. Per això, l'autora planteja que es requereix una mirada més reflexiva i col·laborativa, allunyada de l'enfocament de «problema-solució», per abordar la diversitat i la inclusió educativa de manera més efectiva. A més, s'exposa que el treball de l'assessorament psicopedagògic es veu influenciat per altres tipus d'assessoraments presents a les escoles, la qual cosa pot generar fragmentació i complexitat en les intervencions. En aquest sentit, la inspecció d'Educació té un paper important a promoure una visió integral de l'atenció a la diversitat i fomentar el treball en col·laboració entre els diferents actors educatius. No obstant això, es requereix una revisió de les càrregues de treball i les funcions assignades als professionals de l'assessorament psicopedagògic, ja que actualment s'enfronten a una quantitat excessiva de demandes i responsabilitats. El capítol finalitza amb una reflexió entorn de la càrrega de treball actual dels professionals de l'assessorament psicopedagògic.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Un asesoramiento psicopedagógico centrado en los agentes educativos para poder llegar de manera más efectiva y directa a nuestros protagonistas: todo
Aquest capítol està escrit des de la perspectiva d'una coordinadora de Serveis Educatius dels Serveis Territorials de Girona. Aquesta autora exposa que la resposta dels professionals de la EAP parteix de la necessitat o l'interès de disposar d'un diagnòstic que ens expliqui i determini les dificultats d'aquest alumne, la qual cosa comporta una actuació individualitzada per part dels professionals amb cadascun dels alumnes, basada sobretot en l'aplicació de proves que ens indiquin si existeix o no algun tipus de trastorn, discapacitat o retard. Juntament amb això, explica que atesa la gran demanda, és inviable i impossible que els professionals puguin donar una resposta de qualitat. És per això, que planteja que el diagnòstic no hauria de ser, ni molt menys, la prioritat ni la finalitat de l'assessorament psicopedagògic dins dels contextos educatius sinó que aquest hauria de respondre la següent pregunta: què necessito jo com a docent per atendre, ajudar i acompanyar aquest alumne que acullo diàriament a la meva aula i que avanci favorablement? En definitiva, es posa en relleu que és necessari un treball psicopedagògic molt més basat en les potencialitats que en les limitacions. Per això, es proposen dos pilars per actuar des de la perspectiva de la prevenció, detecció i intervenció en els centres educatius.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La orientación educativa un instrumento fundamental
Aquest capítol està escrit des de la perspectiva d'un psicòleg de l'Àrea d'Educació Inclusiva i Orientació del Consorci d'Educació de Barcelona. L'autor comença abordant el tema de la caiguda de l'autoritat acadèmica a l'hora d'abordar les problemàtiques socials i l'augment de les demandes de consulta entorn de temes de salut mental. En aquest sentit, planteja quina és la diversitat de papers i funcions que tenen els professionals de l'educació en aquest sentit i la importància de la transversalitat a l'hora d'abordar la problemàtica. A més, ressalta la idea que la gran eina de l'orientador és la seva capacitat de generar vincles significatius i com això ajuda a abordar la salut mental. El capítol acaba amb l'explicació sobre com hauríem d'entendre els serveis especialitzats de salut i donant les gràcies a tots els professionals que treballen en l'àmbit.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Proximidad y coordinación
Aquest capítol exposa la situació actual de l'assessorament psicopedagògic a Catalunya, definint què és l'assessorament psicopedagògic. Aquest acaba amb l'establiment de les finalitats de l'assessorament, entenent que és una cosa sistemàtica i constant.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Por una psicopedagogía y orientación de presente y futuro
Al principi del capítol, l'autora presenta l'actual context educatiu, caracteritzat per l'autonomia dels centres i la promoció de la inclusió, la qual requereix un enfocament d'assessorament psicopedagògic adaptat a les necessitats canviants d'aquests. Al seu torn, explica que els psicopedagogs exerceixen diverses funcions, des de cobrir horaris no assignats a altres departaments fins a proporcionar suport pedagògic i emocional als docents i estudiants, a més, s'encarreguen del seguiment d'estudiants amb necessitats especials i coordinen amb serveis externs. En aquest sentit, exposa que la implementació d'un enfocament inclusiu requereix una estructura ben organitzada en la qual cada membre tingui un paper definit però que no obstant això, a molts centres els manquen recursos suficients per dur a terme totes les tasques necessàries. Així mateix, posa en relleu l'aplicació pràctica del lema del decret d'inclusió i les dificultats a superar. Juntament amb això, planteja la idea de l'assessorament psicopedagògic a l'educació postobligatòria, ja que hi ha centres educatius que ja ofereixen aquesta atenció, que resulta important. A manera de tancament, es planteja una conclusió entorn del paper de l'orientador de centre.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La mirada de un trabajo social educativo evocador de una pedagogía del cuidado y la esperanza
El capítol s'inicia amb la idea que les actuacions dels EAP han d’adaptar-se a les noves identitats i diversitat de necessitats de l'alumnat, al moment de canvi pel qual transiten les famílies i els centres educatius. En aquest sentit, estableix dos objectius que s'haurien de complir en aquest context: fer front als reptes de l'essència del paradigma inclusiu i proveir recursos que facilitin els suports i acompanyaments necessaris per a la restauració de les relacions personals i el procés formatiu dels nens i joves vulnerables. Per complir amb aquests, proposa quines haurien de ser les funcions de l'administració. Així mateix, proposa un nou model educatiu com a camí per al futur. Per acabar i des d'una mirada proactiva, l'autora conclou destacant que cal acompanyar perquè l'escola fomenti el pensament crític, creatiu i acurat.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Pensar y compartir, bases para la inclusión
Aquest capítol tracta el tema de la col·laboració entre l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) i el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) entorn de dos eixos: l'edat i els trastorns de desenvolupament o risc de patir-los. El CDIAP atén nens de fins a 6 anys d'edat i s'encarrega de moments importants en la relació del nen amb l'escola, com l'elecció de l'escola adequada, l'inici de l'escolarització i l'adaptació al centre. En aquest sentit, l'autor destaca dues funcions indispensables del CDIAP en la seva relació amb l'escola. En primer lloc, brinda suport i contenció als docents que poden experimentar frustració i incapacitat en tenir un nen a l'aula. En segon lloc, el CDIAP aglutina als serveis que atenen el nen, fomentant la col·laboració i el diàleg entre l'escola i els dispositius implicats. No obstant això, es destaca que l’EAP (Equip d'Assessorament Psicopedagògic) troba dificultats en la seva funció d'assessorament, ja que a vegades l'escola no està en condicions de rebre consells. En resum, aquest capítol destaca la importància de la coordinació entre l’EAP i el CDIAP, la detecció primerenca de dificultats, la necessitat de recursos especialitzats i la col·laboració entre els diferents actors involucrats per millorar la resposta educativa als nens amb trastorns del desenvolupament.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La formación de la identidad asesora: crear contextos de intervención a través del diálogo asesor
En el sisè capítol se situa el focus d'anàlisi en la formació de la identitat assessora i en quina és la més adequada, que ha d'estar basada en el diàleg assessor. Juntament amb això, s'exposen alguns obstacles, problemes, incidents i reptes de la funció assessora. Així mateix, s'ofereix una taula amb tipus de diàleg i les seves respectives definicions i exemples visuals per entendre’l millor. El capítol tanca amb una proposta de procediments metodològics per a la formació i avaluació d'assessors. A més de l'explicació, s'ofereixen imatges d'aclariment i un exemple de mapping i casos per a assessors principiants. Així mateix, es proposa un exemple de repertori personal i professional de posicions mitjançant un gràfic.