Comunidades de práctica profesional y mejora de los aprendizajes

Aquest capítol inicial descriu les polítiques actuals de millora de l'educació, des d'una estratègia de control, a promoure el compromís i implicació, incrementar l'autonomia escolar i major capacitat de decisió de l'escola. Es planteja reimaginar l'organització de l'escola per promoure la capacitat d'aprenentatge dels propis agents i especialment de l'escola com a organització. Sobre aquest tema s'examinen les polítiques actuals per capacitar a les escoles: construir capacitats i l'autoavaluació. Es tracta d'articular l'escola per un lideratge educatiu, configurant les escoles com a comunitats d'aprenentatge professional.

En aquest capítol ens movem entre el diagnòstic de la realitat insatisfactòria que partim, les propostes emergents presents en les millors pràctiques, i el lloc que la direcció escolar hauria d'ocupar en una organització escolar seriosament reestructurada, d'acord amb experiències innovadores i la literatura internacional. És possible organitzar l'educació amb una altra lògica no burocràtica, que possibiliti capacitar els centres educatius per al seu propi aprenentatge i desenvolupament? A més de configurar la direcció com un lideratge pedagògic, en un marc ampli d'autonomia, aquest ha de justificar-se (responsabilitat i transparència) en la millora dels resultats educatius, dels quals caldrà ser corresponsable. En fi, es planteja com dinamitzar les escoles, partint d'una estructura burocratitzada, com és la cultura escolar heretada, en una nova «governança» de l'educació.

Sense generar una capacitat interna de l'escola per gestionar el canvi, els processos d'autoavaluació i millora no són sostenibles. Per part seva, l'autoavaluació ha d'inscriure's, com a aprenentatge organitzacional, en un procés intern de desenvolupament de l'escola. I això, per no quedar –de nou– en bones intencions, exigeix canvis organitzatius que forcin les pràctiques educatives que desitgem. El motor del canvi ha d'estar en la col·laboració, suport mutu i confiança en el personal. Es descriuen les principals estratègies i condicions per incrementar la capacitat de cada escola per a la millora. Fer de cada escola una comunitat d'aprenentatge és l'objectiu últim.

Les escoles han de ser organitzacions per a l'aprenentatge, no sols dels estudiants sinó dels propis docents. Aprendre dels col·legues en el context de treball, amb el propòsit comú de millorar els resultats de l'escola, s'ha constituït en una línia prometedora de canvi. El capítol examina la proposta d'«Organitzacions que aprenen», amb els processos per dur-la a terme, així com les barreres i obstacles per aconseguir-lo. Comptem amb bones experiències i evidències sobre maneres d'organitzar el treball escolar perquè ensenyar junts suposi l'aprenentatge de tots.

Docents treballant junts a cada escola són una de les bases més fermes per a l'aprenentatge professional continu. Per això, la proposta de fer de cada escola una comunitat d'aprenentatge professional s'ha constituït en una de les principals propostes d'innovació educativa. Es descriu com configurar els centres escolars com a espais d'aprenentatge i desenvolupament professional dels docents, transformar la cultura escolar individualista en una cultura de col·laboració. Preservant l'autonomia professional, ha d'estar connectada amb els col·legues. Això requereix, per no quedar en un lema, redissenyar els temps i els espais, en maneres que incrementin –conjuntament– la professionalitat del professorat i el sentiment de comunitat. La responsabilitat col·lectiva per oferir una millor educació, forma part de la manera quotidiana de funcionar.

Posar en marxa o fer funcionar una escola com a comunitat professional comporta un conjunt de processos, que es delimiten i descriuen. Aquests processos no són unívocs, cada escola ha de fer el seu propi viatge. Per això, arribar a ser una comunitat de professionals de l'aprenentatge és un procés, amb diferents graus de desenvolupament, que es descriuen seguint les principals experiències. Tot això suposa entendre el lideratge com un procés horitzontal, expandit, més enllà de rols i posicions, en una nova governança. El lideratge en i des del mitjà, és relacional entre tots els components del sistema educatiu. L'èmfasi es posa en el col·lectiu, com a comunitat de líders, la qual cosa revitalitza el paper del docent com a líder. Per acabar es revisen els efectes i resultats de les comunitats professionals d'aprenentatge per a la millora.

Aquest capítol final, d'acord amb les lliçons apreses, recopila i dissenya un marc actual per investigar i acompanyar les escoles. Partir d'on estem per fer passos decidits: un dèficit de l'organització de l'exercici de la professió docent, que obstaculitza l'aprenentatge professional; requereix una estructura organitzativa concorde. D'una altra banda, promoure la participació i implicació de la comunitat. Revitalitzar el teixit associatiu de la societat civil, per compartir l'educació dels ciutadans en l'àmbit de la família i de la ciutat. En fi, reimaginar els nostres futurs junts, a una altra escola, resultat d'un nou «contracte social», com assenyala l'Informe de la Unesco. La crisi actual força a pràctiques transformadores, no sols innovacions.

Una comunitat limitada a l'interior de l'escola és insuficient, per la qual cosa es tendeix a ampliar aquesta comunitat professional entre escoles, construir xarxes entre elles i, en xarxes socioeducatives amb la comunitat local. Establir confiança entre famílies, centres i ciutadans en general, promoure l'intercanvi d'informació i consolidar aquests llaços en xarxes socials, són maneres d'incrementar el teixit social i la societat civil. Aconseguir una millora de l'educació per a tots, en els temps actuals, és impossible si no es mobilitzen les capacitats socials de l'escola. Un lideratge educatiu descentrat contribueix a articular i establir xarxes entre famílies, escoles i municipis.