Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Reivindicando el presente de la infancia
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Autonomía de movimiento de niños y niñas. Una necesidad para ellos, un recurso para la ciudad y la escuela
La ciutat se sol presentar com un lloc perillós perquè els nens i les nenes vagin tots sols, sense l’acompanyament d’un adult. Aquest capítol parla sobre el canvi que la societat hauria de tenir respecte a la infància. Amb aquest objectiu, cal conèixer la disminució que ha experimentat l’autonomia de moviment dels nens, i els diferents punts de vista (nens i nenes, escola i ciutat) sobre el fet que els nens no puguin sortir sols de casa. Es presenten, així mateix, dues propostes que promouen l’autonomia de nens i nenes per anar tots sols a l’escola o moure’s amb bicicleta per la ciutat.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Recorrido pedagógico para la movilidad urbana infantil
La invisibilitat de la ciutat a l’escola, i els murs d’aquesta davant la ciutat, ha desposseït l’escola del contingut real de la vida a la ciutat, de manera que s’ha generat una gran bretxa educativa i pedagògica. Aquest capítol ofereix una relació diferent entre escola i ciutat que permet promoure un «currículum sense parets»: la infància també té dret a la ciutat. El moviment de ciutats educadores i projectes educatius de mobilitat, així com l’educació per a la ciutadania, són algunes de les alternatives desenvolupades perquè l’escola obri les seves portes a les experiències educatives que ofereix la ciutat.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Infancia, género y ciudad
La major part de les societats generen processos de segregació sexual la funció bàsica dels quals és l’aprenentatge dels comportaments característics de gènere en cada cultura, de manera que generen el domini de l’home sobre la dona en considerar inferiors les qualitats femenines. En la nostra cultura i les nostres ciutats les nenes segueixen sent sotmeses a la invisibilitat en els espais públics inexistents o més reduïts, a excepció de certes experiències innovadores en algunes ciutats. Partint del triangle establert entre infància, gènere i ciutat, aquest capítol ofereix una reflexió sobre el constructe cultural que suposa la infància.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Desmontando mitos sobre la participación desde la infancia: ¡sí se puede!
La formació de la ciutadania és una de les metes que s’ha anat incorporant amb més freqüència en els últims anys als objectius pedagògics. En la societat espanyola, parlar de ciutadania és parlar de participació i democràcia. Aquest capítol explica què entenem per participació infantil, a més de presentar les potencialitats i oportunitats perquè la infància participi a l’escola, mitjançant exemples de relats significatius que permetran comprendre com els infants es desenvolupen en un context escolar a través de converses amb l’alumnat d’educació infantil, d’entre 3 i 5 anys, a l’aula.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Habitar las ciudades a través de metodologías participativas y procesos de transformación social. Pedagogías de la democracia ausente y recuperación d
La globalització ha suposat, entre altres coses, la consolidació estructural i sistèmica de l’ordre capitalista, un autèntic desplaçament del món en diverses dimensions (ideològica, geopolítica, cultural, sociològica i subjectiva), les quals s’expliquen en aquest capítol. També es parla d’una pedagogia de la democràcia absent i s’aposta per la democràcia participativa com una via d’innovació democràtica que pot aportar alternatives a la situació actual. Els processos de participació ciutadana impliquen, per tant, una oportunitat per recuperar l’espai públic i, d’aquesta manera, viure la ciutat
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
¿El niño como maestro?
La infància està desplaçada de qualsevol esfera de decisió, i és la societat adulta, infantilitzada o adolescent, qui ho fa, que espera poc del nen. Aquest capítol presenta una síntesi, amb el que això implica, de les opcions que fonamenten tot el que nenes i nens poden aportar a una societat adulta que, sistemàticament i maldestrament, els gira l’esquena i els allunya de qualsevol esfera de decisió. Es presenten, així, tres plans de consciència: el pla evolucionista o de la valoració propedèutica de l’infant, el pla sensat o de la valoració educativa de l’acció i el discurs dels infants i el pla conscient o de la valoració educativa del silenci dels infants.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
«Centros internacionales, centros para todos». Una experiencia socioeducativa con niños, niñas y adolescentes en barrios multiculturales
L’experiència que es presenta en aquest capítol, coneguda com a «Centres internacionals: centres per a tots», es desenvolupa en diversos centres educatius d’Algesires i té com a objectiu sensibilitzar la comunitat educativa en els valors positius de la diversitat, promovent la cohesió social amb el barri mitjançant la participació dels veïns i veïnes. Cal destacar el paper protagonista de nens, nenes i adolescents en la seva contribució per revalorar espais i contextos en què la diversitat s’entén com una oportunitat cap a l’intercanvi i l’enriquiment mutu.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Movilidad urbana, salud y educación física. Una propuesta de intervención educativa integral desde la escuela
La tendència de la població cap a l’adquisició d’estils de vida poc saludables ha esdevingut un dels problemes que origina més preocupació en la societat. Atesa la necessitat de promoure hàbits de vida saludables, l’escola hauria de dur a terme projectes educatius que tractin la promoció i l’adquisició d’hàbits saludables de vida i de pràctica d’activitat fisicoesportiva, en general, i del desplaçament actiu en particular. Aquest capítol presenta una proposta d’intervenció en educació primària per a una mobilitat urbana integral, tant amb el centre educatiu com amb les famílies
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Camino escolar o cómo hacer que los adultos recuerden lo que han olvidado
Recórrer diàriament la distància que hi ha entre casa i l’escola s’ha convertit per a nenes i nens en una qüestió més complicada del que podria semblar. Encara que el camí sigui curt i directe, els adults responsables el veuen intricat, tortuós i ple de perills. D’aquesta manera, s’han anat perdent els espais per a la infància i la seva autonomia. Aquest capítol reflexiona sobre la importància que els nens i les nenes d’avui en dia puguin accedir als espais col·lectius i fer-ne ús lliurement, reclamant el dret de la infància a la seva intimitat i autonomia a través d’una de les eines més útils per a la reapropiació de la ciutat per part de la infància: el camí escolar.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Infancia y ciudad
En aquest capítol es pretenen traçar diversos suggeriments d’actuació adreçats a professionals en la interpretació i el disseny dels espais urbans de les nostres ciutats. Amb aquesta finalitat, es presenten quatre tòpics que permeten generar noves perspectives: la dimensió social de la ciutat des de la cadena de la vida urbana i l’aparició de l’infant en el procés del projecte urbà, la percepció de l’espai públic i l’espai social de l’infant, la manera de fer servir l’escala de l’espai percebut, la seva dinàmica en l’ús de la ciutat i la localització de les coses, i, finalment, la territorialitat i la percepció de l’infant en el procés d’apropiació sobre un espai confús.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Calles que expulsan, calles que acogen
Cal transformar l’espai públic cap a un entorn que no estigui monopolitzat fonamentalment per la funció de mobilitat, sinó que també serveixi de suport al joc, al passeig, la reunió, la contemplació, la jardineria, etc. Si bé avui aquestes funcions es confinen en espais ben delimitats, places i parcs, la proposta d’aquest capítol és estendre aquestes funcions per la globalitat de la trama urbana a través de la redefinició dels espais de propietat pública: els carrers. El capítol no se centra només en els aspectes tècnics i de planificació de la mobilitat, sinó que tracta, a més, el paper que ha d’acomplir el conjunt de la societat per anar avançant en el necessari camí del canvi.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La bicicleta en la ciudad de San Sebastián (País Vasco). Crónica dek proceso de implantación de la bici como alternativa real para una movilidad soste
Aquest capítol ofereix una mirada política municipalista de qui va ser un dels artífexs del canvi urbà a casa nostra, Odón Elorza, explicant la seva experiència com a alcalde de Donostia-Sant Sebastià. A partir del 1991, l’alcalde i els governs municipals van apostar per un model de mobilitat sostenible que obligués a reordenar i prioritzar entre elles les opcions de desplaçament. Sant Sebastià es va posar com a objectiu la presència habitual de les bicicletes en el paisatge urbà de la ciutat per als desplaçaments, com un sistema de transport més humà i ecològic i, a més, una forma d’oci i de cura de la salut.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Una ciudad para los niños y niñas: «Marcaré-kahina» y la transformación de las zonas periféricas de la ciudad autónoma de Melilla
En aquest capítol es presenta el projecte Marcaré-Kahina, una innovadora iniciativa nascuda el 2012 a la Ciutat Autònoma de Melilla. El projecte es basa, d’una banda, en la realització d’accions artístiques (tallers, cursos, esdeveniments al carrer, exposicions i xerrades) i, d’altra banda, en la realització de treballs d’investigació. L’objectiu principal de la iniciativa és l’estudi i la millora de la perifèria de la Ciutat Autònoma de Melilla a través d’una metodologia que implica la participació activa de la ciutadania, treballant amb la infància, dones, interns i internes del centre penitenciari, veïns i veïnes dels barris perifèrics...
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
¡Madres, no dejéis que vuestros hijos jueguen en la calle!
Partint d’un antic lema que lamentablement encara és vigent (evitar que els nens juguin al carrer), aquest capítol mostra l’impacte que va suposar la motorització al començament del segle xx. Saltant dels Estats Units a Espanya, s’observen dues peces clau universals de l’imaginari social de la ciutat de l’automòbil: la nova jerarquia de funcions del carrer, dominada per la circulació de vehicles, que expulsa el joc i altres activitats que puguin entorpir-la, i el nou repartiment de l’espai entre els transeünts. Les dues peces constitueixen la primera revolució urbana de l’automòbil, la del domini de l’espai públic, la qual donaria pas a una segona, la de l’estructura de la ciutat.
Una selecció de 17 especialistes del camp de l’educació, l’urbanisme i el municipalisme conviden els centres i la ciutadania a repensar la infància i les nostres relacions amb l’espai públic.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Una selecció de 17 especialistes del camp de l’educació, l’urbanisme i el municipalisme conviden els centres i la ciutadania a repensar la infància i les nostres relacions amb l’espai públic.