Cinco ciudadanías para una nueva educación

L'educació per a la democràcia ens permet analitzar quina democràcia és la que desitgem per a la ciutadania i reflexionar sobre si devem i com hem de reinventar la democràcia dia a dia. En aquesta ciutadania, la cultura de la pau, la justícia social en un procés democràtic, la formació cívica o el pluralisme seran fonamentals en la constant recreació de la democràcia. En aquest capítol, Federico Mayor Saragossa tracta precisament els temes de la democràcia i l'educació per a la ciutadania, reflexionant i posant en relleu els desafiaments actuals en el marc de l'educació. Però, com educar per a la ciutadania? En el següent apartat, l'autor exposa els quatre pilars com a bases de l'educació que destaca la Comissió Internacional sobre l'Educació de la UNESCO, presidida per Jacques Delors: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a viure junts. A més, parla sobre la necessitat de l'educació al llarg de la vida i sobre la cultura de la pau. El capítol conclou amb idees sobre el trànsit al diàleg i la importància del contacte amb els qui són la veu del poble.

Transmetre sensibilitat social és, sobretot, facilitar informació i ajudar a comprendre els mecanismes de distribució i les seves conseqüències en les persones. L'escola, sens dubte, hauria de contribuir a això formant ciutadans coneixedors dels problemes i ser-ne responsables. En el present capítol, Joan Majó ofereix un recorregut reflexiu que ens situa en el moment actual del desenvolupament de l'espècie humana i ajuda a pensar en la pròxima etapa, contextualitzant que estem vivint la confluència de tres processos amb un caràcter explosiu: l'acceleració del creixement demogràfic, l'acceleració del progrés tecnològic i l'acceleració del moviment globalitzador. La seva reflexió en aquest capítol se centra en els aspectes socioeconòmics, és a dir, la relació de les persones amb els recursos que necessiten per a la vida i els problemes de distribució d'aquests, tenint en compte de manera particular com el progrés tecnològic està canviant el volum i la naturalesa d'aquests recursos i com està introduint nous mecanismes de repartiment. A continuació, l'autor passa a reflexionar sobre l'organització social i l'equitat en el marc anteriorment descrit. Per això, a més de parlar sobre conceptes com la igualtat o els privilegis, apunta alguns principis sobre el concepte d'equitat. En el següent apartat, s'apliquen aquests principis a les condicions de la societat actual, exposant els temes de la llibertat i la convivència, l'ètica i les seves regulacions i, per tant, les lleis. Per tancar el capítol, l'autor planteja una sèrie d'interrogants que reflecteixen les perspectives d'inseguretat de les pròximes dècades, perquè siguin debatudes i reflexionades a les escoles.

El capítol comença amb la presentació d'un conjunt d'informacions que permeten apreciar la magnitud i les característiques de les tendències socials que provoquen l'augment de la desigualtat i de la fragmentació social. En el present capítol, Juan Carlos Tedesco, exposa temes com la desigualtat en la distribució de la riquesa, la bretxa digital i la bretxa educativa, etc. L'anàlisi d'aquests permet comprendre els nous desafiaments que afronten els projectes destinats a garantir igualtat d'oportunitats a tots els ciutadans en l'accés als béns i serveis més rellevants de la societat. En aquest sentit, què pot fer l'educació? En el següent apartat del capítol, es presenten algunes idees relatives a com l'escola i el sistema educatiu poden, tant des del punt de vista de les seves estratègies polítiques com pedagògiques, fer front a aquests nous desafiaments. Per això, es tracten temes com la solidaritat i la capacitat d'aprenentatge, i s'expliquen les següents línies estratègiques: la cobertura universal, l'autonomia institucional i cohesió social, els dissenys curriculars que permetin una bona formació general bàsica i els mètodes pedagògics per afavorir l'aprenentatge.

En aquest capítol, l'ambaixadora de Bona Voluntat de la UNESCO, Rigoberta Menchú Tum, ofereix algunes reflexions sobre la necessitat d'abordar temes com els drets dels pobles indígenes, el respecte a la diversitat, el desafiament de continuar construint camins cap a una educació integral que enforteixi les relacions interculturals amb el propòsit que els pobles i les societats llatinoamericanes siguin realment subjectes i forjadors de la seva pròpia educació. L'autora destaca que és urgent sumar esforços per construir una relació positiva entre les diferents cultures i assumir amb responsabilitat les destinacions d'un futur comú, oferint diverses idees de com fer-lo possible. Així mateix, destaca que plantejar la cultura de la pau representa un gran desafiament però considera que ha de ser una proposta ètica en contra de la intolerància, la intransigència, la prepotència i la violència i per això, és fonamental destacar la importància dels acords aconseguits mitjançant el diàleg, la mediació, la negociació i la solució política dels conflictes armats.

Com compaginar la dimensió local amb la global? I el sentiment de pertinença a un territori específic amb el de tenir tota la Terra com a pàtria? Aquestes són algunes de les qüestions que s'han plantejat aquests últims anys en educació ambiental, les quals podrien contribuir a crear una nova manera d'entendre i construir la ciutadania. En aquest capítol, Michaela Mayer, exposa l'educació ambiental com a educació per al canvi, aprofundint en el tema de ser ciutadans en la societat de la incertesa i el risc i destacant que la crisi que pateix actualment el món de l'educació està en gran part lligada a la crisi que afecta aquesta societat, al canvi dels valors i les actuacions cada vegada més necessari, però encara poc divulgat i acceptat. El canvi que proposa l'educació ambiental se situa en la manera de pensar –i de pensar-se– en relació amb el món: és necessari que a l'escola es desenvolupin competències, coneixements i actituds que permetin replantejar la nostra relació amb el món en el sentit d'habitar la Terra amb saviesa.