8 Ideas Clave. Educación ciudadana

És en la definició més precisa dels aspectes que han de compondre l'enfocament competencial on aquest llibre, a partir de les 8 idees clau que concreta, aspira a fer alguna aportació, especialment en els aspectes relatius a habilitats (socials, comunicatives, emocionals, participatives, crítiques) i nous valors com els derivats del principi de desenvolupament sostenible.

L'aprenentatge d'habilitats emocionals, enteses com a part del desenvolupament integral de l'individu, són la base sobre la qual es desenvolupen les habilitats comunicatives i socials que possibiliten l'exercici responsable de la ciutadania democràtica. El pla emocional és un dels factors essencials del desenvolupament integral de l'individu i de l'establiment de relacions saludables amb els altres i, per tant, de l'aprenentatge social i, en última instància, de la ciutadania. No pot haver-hi ciutadans responsables i participatius sense persones completament i equilibradament desenvolupades, de manera que es produeixi un progrés des d’allò personal a allò social i des d’allò social a allò ciutadà. El capítol inclou propostes pràctiques per a educació infantil, educació primària i educació secundària.

L'aprenentatge de la ciutadania democràtica requereix l'adquisició d'habilitats comunicatives que possibilitin els processos participatius i que articulin les habilitats grupals i emocionals. Així mateix, les relacions socials es construeixen fonamentalment entorn d'interaccions comunicatives que necessiten habilitats que es desenvolupen a nivell no verbal, paraverbal i verbal, per la qual cosa poden i han d’ensenyar-se i aprendre’s. En aquest sentit, aquest capítol ofereix l'explicació sobre els components de les habilitats comunicatives no verbals, la dimensió paraverbal i la verbal i conversacional. Per acabar, posa de manifest la importància de l'entrenament en habilitats integrat amb el treball acadèmic a través del petit grup.

L'aprenentatge de la ciutadania democràtica requereix l'adquisició d'habilitats grupals, que permetin articular les habilitats emocionals i comunicatives en entorns de participació cada vegada més amplis. Qualsevol grup humà haurà de prendre decisions, resoldre conflictes, col·laborar, dotar-se d'una organització, etc., aspectes tots ells susceptibles de ser apresos en una dimensió democràtica. El petit grup cooperatiu-col·laboratiu serà el laboratori ideal d'aprenentatge en tot el període educatiu obligatori alhora que es va progressant cap a espais socials més amplis. El capítol inclou un apartat final que proporciona pautes per al treball grupal (autoorganització, presa de decisions, mediació en la resolució de conflictes, etc.).

L'aprenentatge de la ciutadania democràtica requereix el desenvolupament de la capacitat per analitzar la realitat, elaborar un judici raonat i assumir una postura en conseqüència que permeti una participació fundada i responsable. A més, el desenvolupament d'habilitats del pensament crític enforteix i dota l'estudiant de destreses, alhora que el prepara per assumir els reptes que imposa la realitat canviant i diversa de la qual forma part. En aquest sentit, aquest capítol tracta sobre el desenvolupament de l'habilitat crítica i del pensament crític en el currículum en les etapes d'educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria.

L'aprenentatge de la ciutadania democràtica està indissolublement lligat a la participació efectiva en les institucions socials i educatives, en àmbits progressivament més amplis i de major responsabilitat. És imprescindible que l'aprenentatge de la ciutadania estigui basat en l'experiència personal i grupal. Per contra, mancarà d'una interiorització apropiada que ho converteixi en part del caràcter del futur ciutadà que serà. Aquesta experiència haurà d’adquirir-se des del primer moment en el context escolar mitjançant l'exercici d'una democràcia real en els centres escolars en tots els nivells, d'una manera proporcional a la seva edat i capacitat però efectiva, que impliqui drets i deures i tingui un impacte en la vida escolar. Per acabar, l'autor ofereix algunes idees per fomentar la participació en la pràctica.

Este capítulo aborda los valores objeto de la educación ciudadana tomando como referencia la Educación para el Desarrollo Sostenible (EDS) para una educación en valores, la Agenda 2030 y los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) como marco de referencia actual, el Compromiso de la Unión Europea con los ODS y las referencias curriculares en España. Para terminar, se proponen una serie de prácticas educativas para educación infantil, educación primaria y educación secundaria, concretando los valores a desarrollar con la finalidad de aprender a conocerse, aprender a hacer, aprender a vivir juntos y aprender a ser.

La ciutadania ha d’ensenyar-se des de plantejaments metodològics globalitzats i interdisciplinaris. La necessitat d'integrar els plantejaments de l'educació ciutadana en el conjunt de la vida escolar només es pot dur a terme a través de plantejaments metodològics globalitzats i interdisciplinaris com, per exemple, els basats en la indagació (aprenentatge per problemes, projectes o estudi de casos). Aquests enfocaments ofereixen molts altres beneficis quant a motivació o integració dels coneixements en la realitat. No obstant això, el tractament curricular hauria d'incloure espais i temps específics, és a dir, assignatures amb caràcter obligatori al llarg de tota l'etapa educativa. Per acabar, es descriuen les fases que s'han de dur a terme en la pràctica en proposar algunes metodologies per a l'aprenentatge.