Internet no és només un repositori d’informació; també funciona com una pròtesi de l’individu, com una memòria exempta que ha fet innecessari l’enciclopedisme, però que, al seu torn, ha generat un àmbit de treball específic que requereix estratègies organitzatives, com és la curació de continguts.
En el context de la revolució digital, la curació de continguts activa tasques com el filtrat, l’anàlisi i la distribució de continguts en línia i, per tant, afegeix una funcionalitat nova al rol del professor: la d’«administrar», en el sentit de buscar fonts d’informació de confiança, filtrar-les …
