El meu avi sempre estava content el dia de Reis, perquè ens llevàvem tots a casa seva i sempre hi havia regals al menjador… quina festa, tot de regals per totes bandes i tots ben col·locats, al sofà, a la taula, a les cadires, amb els nostres noms escrits amb una lletra que any rere any era la mateixa perquè era la seva. Que jo els primers anys no ho sabia, però després me’n vaig adonar, m’hi vaig "fixar i me’n vaig adonar, perquè el meu avi tenia una lletra que semblava de mentida de tan ben feta que estava, era una lletra que no s’assembl…
