¿Què és el que aconsegueix que vint-i-cinc nens i nenes siguin capaços d’oblidar-se d’on són i que s’introdueixin en un món diferent, ja sigui bo o dolent, d’aventures espacials o de l’oest…, que siguin capaços de sentir dolor i plorar o trencar-se de riure…? Com diu Polansky, el cinema.