Del que dic i penso que faig… al que en realitat faig. Del que diem que fem en equip… al que fem de debò. De fer sense pensar… a pensar el quefer.
Pensar no hauria d’anar mai acompanyat de sentiments d’abandonament ni de culpa. En lloc d’una «cadira de pensar» sol…, val més una falda on puguem aprendre junts des de l’estimació, la tendresa i la bondat. Perquè l’autonomia no es conquereix des de l’abandonament.
Sandra Mediavilla Rodríguez
CEIP Gerardo Diego. Los Corrales de Buelna (Cantàbria)
