La diversitat cultural que caracteritza la nostra societat es veu reflectida, entre altres aspectes, en el patrimoni cultural i artístic al qual la nena o el nen, ja des de l’etapa d’educació infantil, s’acosta mitjançant estratègies d’interpretació i atribució de significats. En aquest article, s’hi proposa fer una reflexió metodològica al voltant de la integració d’un enfocament intercultural en educació patrimonial, orientat a establir mecanismes d’actuació docent per afavorir la comunicació entre identitats culturals diferents.
