L’educació infantil està enfrontada a una situació ambigua en els darrers temps. D’una banda, està experimentant un creixement sostingut des de mitjan anys noranta, que ha culminat amb la universalització de l’accés al segon cicle. D’altra banda, el primer cicle no acaba d’expandir-se al ritme que la societat demana ni ho fa complint els requisits que molts educadors i especialistes reclamen. Tot i que el discurs polític insisteix reiteradament en la important contribució que l’educació infantil ha de fer al desenvolupament i la formació dels més joves, aquesta declaració no sem…
