Els autors d’aquest capítol proposen una via d’integració de l’educació lingüística i literària que facilita la combinació de certs recursos literaris de caràcter sintàctic, com el paral·lelisme, o de caràcter semàntic, com la metàfora i la comparació, mitjançant activitats d’observació i de manipulació de la forma lingüística, per, com a objectiu últim d’aprenentatge, atribuir-los sentit en els textos literaris en els quals s’usen. Amb això es pretén desenvolupar la capacitat metalingüística dels alumnes vinculant la reflexió gramatical a la interpretació dels textos literaris. Així mateix…
