Molt sovint, tendim a associar, directament i sense pensar, problema amb matemàtiques, però resoldre problemes reals, de la vida quotidiana, és més important que resoldre problemes sumant, restant, multiplicant i/o dividint?
Això és el que m’he proposat fer a l’hora de ciències 3/6 amb un grup de nens i nenes de cinc anys (P5). Entre tots i totes, ens hem adonat de com n’és d’important provar, tocar, manipular, equivocar-se i tornar-ho a intentar fins que arribem a trobar-hi una solució… I tot això sense agafar el llapis per fer sumes ni restes… Ni tan sols fent càlcul menta…
