Aquest capítol analitza i concep les reformes educatives i el seu govern no com a activitats de principis que aportin els canvis necessaris per acomodar el sistema educatiu d’un país als objectius nacionals i als compromisos socials contrets, sinó com un problema d’administració social, que pretén constituir (i reconstituir) l’ànima de l’individu. L’autor ens planteja l’alternativa de passar a l’administració social de la llibertat i quin tipus de construccions i canvis hem de fer per administrar socialment aquesta llibertat.…
