Recordo en Miquel, a qui el pare, quan arriba de treballar, li proposa de seure amb ell una estona a llegir i escriure… El pare està molt content amb els progressos del seu fill i en Miquel està satisfet de la bona imatge sobre ell que li retorna el pare… I penso ara amb la Clàudia, que, quan surt de l’escola, va a fer un passeig xino-xano amb el pare i la mare pels camins del seu poble, a vegades a peu, a vegades amb bicicleta… S’aturen a collir branques, a observar les bestioles del camí i les formes originals de les pedres…, i es deixen sorprendre per la màgia que amaga la contem…
