Acabada l’activitat a l’escola, un grup de mares i pares es queden al jardí mentre les seves criatures juguen. Rialles i cants d’ocells són la banda sonora d’aquesta tarda, fins que es veu interrompuda per una família a qui se sent, de lluny, com mira de gestionar l’enrabiada del seu fill. Potser les presses, la impaciència o els nervis descontrolats porten la mare a dir en to d’enuig al seu fill: «Així no es comporta un nen de 4 anys!, crec que demà hauràs d’anar a la classe dels bebès, amb bolquer i biberó, perquè encara no ets gran».
En cap cas no es pretén culpabilitzar o ridiculitza…
