UNA REFLEXIÓ SOBRE ELS LÍMITS
I és que, tot sovint, sembla que amb estimar no n’hi hagi prou per educar en el respecte, l’autonomia, la responsabilitat i l’amor. A voltes esperem quelcom més; una resposta més forta, una mala cara, una mirada amenaçadora, un to de veu més greu. Sense això sembla que el missatge no arriba, que no n’hi hagi prou. En definitiva, que no n’aprenguin.
Sempre que em trobo davant d’aquest tipus de situacions em pregunto: Si no n’hi ha prou amb aquella mà que atura amb cura (i que ensenya que el límit físic és respectuós)….
