Sembla que s’incrementa la pressió sobre l’educació per assolir resultats satisfactoris mesurats en proves internacionals. Això sol comportar reformes en currículums, organització i polítiques de professorat, centre de les crítiques d’aquests reformadors. Les tendències dominants reclamen un docent obedient i submís a dictats externs, enfront d’una realitat educativa que reclama uns ensenyants compromesos amb el seu entorn.