Alguna vegada, ens hem sentit a dir que no cal fer pensar els nens i nenes des de tan petits, que és molt aviat perquè reflexionin, que ja tindran temps. Ara els toca jugar i gaudir de la vida. Ja rumiaran més tard. Aquesta actitud d’arrels rousseaunianes –que intenta preservar una suposada ingenuïtat original, d’una banda, i que, de l’altra, converteix el pensament en una càrrega, en una tasca feixuga que només podem suportar les persones adultes– és ben lluny del funcionament del cervell que avui ens expliquen les neurociències. Ho il·lustrarem a partir de converses amb algunes escoles …
