No hem de convertir l’avaluació del dibuix en instrument de control o en expectativa per part de la persona adulta, perquè avaluar un dibuix és, abans de res, una situació de comunicació amb l’infant, en què aquest adquireix els seus propis compromisos. Un dibuix és el regal visual d’un instant de la memòria infantil. El dibuix és, de vegades també, un relat gràfic que serveix d’empremta permanent, susceptible de fer-ne una anàlisi en el temps (avaluació diacrònica i sincrònica), on la nena o el nen acumula i repeteix els seus èxits i com a camp de prova on assaja i reconeix…
