L’article planteja la conveniència de crear una ciutat, uns espais vitals i convivencials basats en les necessitats més humanes de la gent que els habita, especialment d’aquella que tradicionalment ha estat menys considerada: la infància, les persones discapacitades, les perifèries. S’hi proposa un canvi de prioritats per a una coexistència social serena, sana i solidària.
