El present article fa una reflexió sobre una pedagogia que té com a punt de partida la condició humana amb els límits i les possibilitats que comporta, en un moment educatiu en el qual el discurs sobre l’«excellència» podria distanciar aquesta visió del debat sobre els fins, els mètodes i tots els altres elements educatius. També relaciona aspectes de l’educació lenta amb aquesta reflexió.
