La construcció d’un discurs oral públic en els diversos gèneres de la praxi social implica habilitats lingüístiques i comunicatives que l’ensenyament sovint desatén. Tanmateix, la seva funció en la vida social és de primer rang. La gestió de les activitats públiques en un marc democràtic exigeix aquest aprenentatge, que mobilitza molts factors pragmàtics: necessitat d’una d’autopresentació adient, control d’un codi verbal elaborat, capacitat d’interaccionar amb l’auditori, estratègies de persuasió i sintonització empàtica, normes de cortesia, etc. Sense oblidar la mediació de les tecnologie…
