En aquest capítol es reflexiona sobre el naixement del sentit estètic i la cerca d’aquesta actitud. Destaca la importància del sentit estètic en els primers mesos de vida, la qual cosa fa suposar que es tracta d’un procés primari de l’ésser humà que emergeix de sobte. També es revisen l’estètica, l’educació i l’actitud de l’educador enfront d’aquestes experiències des de la multiplicitat dels camps emotius. Això porta a comprendre la realitat des del punt de vista emocional.
