En aquest capítol s’analitza la resistència als arguments dels que donen suport a una Universitat fragmentada i dividida per les polítiques econòmiques i socials de les últimes dècades. Concretament, l’autor explora dos tipus de resistències, que moltes vegades es veuen polaritzades: la dels representants de la Universitat liberal, d’elit, i la dels que elaboren propostes des d’una perspectiva d’Universitat popular. La seva tesi es fonamenta en el fet que tots dos tipus de resistència tenen limitacions.
