A l’Ona, li costa seguir el ritme que demana la vida adulta. Cada matí, pregunta a la mare si avui és un altre dels dies que s’ha de córrer. La seva mare, amb una certa contradicció, se la mira als ullets encara adormits i li diu: «Sí, filla! La vida és així! Quan siguis gran, ja entendràs que és pel teu bé!».
