Conèixer els models de gestió de la convivència, observar la nostra pràctica educativa amb les claus que ens ofereixen i reorientar les nostres actuacions en funció d’aquesta reflexió constitueix la primera clau per transformar el nostre centre educatiu en un lloc sostenible en termes de convivència. Partint d’això, aquest capítol planteja quins models hi ha en aquest sentit i n’explica les principals característiques, virtuts i limitacions en la seva posada en pràctica.