Aquest text, escrit el 1998, parteix d’una metàfora sobre la naturalesa de les paraules i reflexiona sobre la construcció social del significat i del sentit, sobre la variació i el canvi de la forma i el contingut de les paraules, sobre la càrrega personal que els dóna sentit, sobre els límits imprecisos de les llengües. Denuncia la perversió de les ideologies monoliticomonolingües contra els diferents aspectes de la divers itat, que no és una opció, sinó un fet. Repassa alguns dels mecanismes que perpetuen les desigualtats socials, i intenta donar pistes per anar cap a una educ…
