El capítol presenta, a partir de la proposta decomentari de textos, un panorama —inevitablement parcial, diu l’autor— dels estudis en què es basa el comentari de textos; ens prevé dels perills dels mètodes rutinaris i, en canvi, ens ofereix eines conceptuals i estratègies que, aplicades de manera flexible, poden fer «ensenyable» l’aprofundiment en la comprensió dels textos literaris. En proposa dos exemples ben diferents: el primer segueix un esquema canònic, i el segon és un exemple de comentari que l’autor qualifica d’obert, «menys subjecte a l’ordre del mètode». També s’inclouen diverses…
