L’autonomia institucional, entesa com la capacitat de prendre decisions en els centres educatius, continua sent un tema d’interès. Esmentada en les diferents lleis educatives (LOGSE, LOPEG, LOCE, LOE) sembla més una declaració d’intencions que una realitat. La present aportació revisa la realitat de l’autonomia després de les valoracions que se’n van fer en el seu moment (Gairín, 1992), constatant que seguim en marcs d’autonomia molt limitats i llunyans dels que hi ha a la resta d’Europa, particularment en allò que afecta l’autonomia de personal, estructures de funcionament i gestió de recu…
