L’autonomia dels centres educatius, entesa com la facultat de prendre decisions pròpies sobre l’organització i el desenvolupament de l’activitat educativa, ha estat una constant més o menys explícita però present en el debat pedagògic de les últimes dècades. Ha recollit esperances, ha canalitzat il·lusions i ha vehiculat esforços, però també ha estat un marc on s’han acumulat frustracions, desencants i decepcions. El balanç és controvertit i a aquest li dediquem aquestes notes.
