Davant l’onada de reflexió pedagògica que diversos centres i institucions educatives han encetat per a la millora de l’educació –contemplant aspectes estructurals, organitzatius, curriculars, metodològics o didàctics, d’avaluació, relacionals…–, s’han posat en pràctica diferents pedagogies emergents. El document de la Unesco, «Repensar l’educació: vers un bé comú mundial?», i els seus precedents (Informe Delors, de 1996, i Faure, de 1972) serveixen de pauta.
