Llegir no és dir una lletra després d’una altra. Escriure tampoc és un acte mecànic. Una acció i l’altra són formes d’estar al món com a subjectes històrics. La gent no passa pel món, sinó que és en el món relacionant-s’hi, interrogant-se i actuant-hi. Què mirem de la realitat que ens envolta, com la mirem, amb qui la mirem i com hi reaccionem són decisions que provoquen que el fet educatiu esdevingui una experiència situada i compromesa èticament. Per això tota pràctica educativa és una pràctica política.
Si llegim la proposta pedagògica de l’educador brasiler Paulo Freire podem anar co…
