L’aferrament n’és el pas previ, com a conducta a mig camí entre el món biològic i el món psicològic. Si tot va bé, d’aquesta situació s’arriba als primers lligams. Només quan hi ha alguna pertorbació de caire biològic o social, els nadons esdevenen l’excepció de les predisposicions de la natura, i no es vinculen psicològicament.
