L’article mostra les conclusions extretes de l’anàlisi d’un seguit de llibres de llengua i literatura castellanes de secundària ùdes de la dècada de 1970 fins al 2002ù pel que fa a la presència i al tractament de la pràctica creativa com a estratègia didàctica. Tot i que queda patent que, en els materials didàctics analitzats, la creativitat es té en compte com a forma d’aprenentatge, no és menys evident que aquesta no acaba d’assolir un lloc preeminent en l’escala de possibles vies per ensenyar llengua i literatura.
