En formació professional, tots els coneixements són en última instància d’ordre «pràctic», si s’admet que la pràctica també és una reflexió en l’acció i sobre l’acció. Per a què serviria un saber al qual no ens poguéssim referir en el moment adequat? Aquesta concepció exigeix la cooperació dels diferents formadors i l’evolució de les estructures de formació inicial en el sentit d’una obertura dels compartiments de les disciplines i d’un treball sobre les competències que permeti fer front a múltiples situacions complexes. En aquest capítol s’aprofundeix sobre tot això.…
