A diferència de l’escriptura, la comunicació oral és coreogràfica: l’orador és ell mateix dins del missatge, perquè juntament amb les paraules s’exposa a si mateix, el seu caràcter, el seu cos, la seva gestualitat, la seva mirada…, i l’efectivitat de la seva al·locució depèn en bona mesura de la percepció intuïtiva que el públic tingui d’aquests elements del discurs. Per això, aquest capítol recull el factor psicològic (la personalitat) i la comunicació no verbal (i els elements que la componen) com a mostra que no només les paraules són rellevants en el discurs oral….
