Començo aquestes línies entre la responsabilitat i el somriure. La responsabilitat que em porta a l’atreviment d’escriure sobre infància, sobre la seva visibilitat i participació, i el somriure, de vegades amb vergonya, en recordar les paraules de nenes i de nens quan expliquen o demanen el que realment els importa en el si del Consell d’Infància de l’Associació Pedagògica Francesco Tonucci (APFRATO) o en el si de consells d’alumnes de diferents centres educatius.