Sovint l’arribada de l’alumnat d’altres cultures, que ha d’incorporar-se a un nou sistema educatiu, és vista com una situació acadèmica extraordinària i anòmala. I en certa manera és així. Ho és per a l’alumne nouvingut i ho és, també, per al centre que es disposa a acollir-lo. Dit això, resulta evident que la resposta positiva, partint de les dues realitats, hauria de formular propostes constructives que facilitessin un acolliment enriquidor. En aquest capítol parlarem dels primers interrogants d’un alumne que ve d’una altra cultura i els de la seva família, i de les primeres preocupacions…