La dificultat de prioritzar, d’una banda, respecte a partides de despesa fortament consolidades i, d’una altra, finançament addicional quan la despesa (inversió) preventiva no substitueix el reactiu, no són les millors alforges per al viatge que pugui priorizar avui l’educació de la primera infància i la gestió de la qualitat que ha de tenir. Però això no pot ser un pretext definitiu per desistir d’anar a favor de les reformes per millorar el benestar comuntari.
