En aquest capítol es parla de l’educació del segle xxi a Llatinoamèrica com d’un espai històric que retalla, delimita i defineix el seu propi temps, i singularitza l’inici de segle. Es presenta una reflexió teòrica sobre el possible futur educatiu, transcendint allò immediat i conjuntural, que moltes vegades, per la intensitat i gravetat dels seus problemes i per la inexistència de nous paradigmes abraçadors, sembla convertir-se en un únic referent del nostre pensament, de manera que sovint es confon i s’equipara present i futur.…
