Aquest capítol defensa el valor de la veu i dels elements no verbals com a instruments de comunicació que es poden ensenyar i aprendre. En primer lloc, s’analitza la relació d’aquests elements amb les propietats del discurs oral: l’adequació a la situació comunicativa, la coherència i la cohesió del discurs. En segon lloc, es relaciona la veu i la comunicació no verbal amb les actituds i punts de vista dels parlants. Finalment, es parla de la importància de la competència prosòdica en la conversa espontània, en la lectura pública i en les intervencions orals planificades.…
