La teoria existent sobre la formació inicial del professorat, els resultats dels processos d’avaluació que es desenvolupen en la majoria de les facultats d’educació i, sobretot, l’experiència quotidiana, coincideixen en el diagnòstic dels punts dèbils que, de manera secular, arrossega aquesta formació inicial i que podríem resumir en: unes escasses i poc significatives pràctiques en contextos reals; uns models d’ensenyament basats fonamentalment en la reproducció i la transmissió, i una deficient vinculació, per les raons anteriors, entre la teoria i la pràctica.
