La notable expansió que ha experimentat en les darreres dècades l’àmbit de la didàctica, a partir de l’increment de la recerca, de l’articulació de grups de treball (departaments universitaris, seminaris als centres educatius), de l’aparició de nombroses publicacions (revistes, manuals generals, monografies, etc.) o, també, d’alguna manera, del desplegament de la reforma educativa, ha significat una progressiva especialització ùi fins i tot sofisticacióù, tant dels interessos dels docents com de les seves propostes d’actuació a l’aula.