En aquest article, se situa en context la investigació biograficonarrativa i les històries de vida com a formes de subjectivació, de fer visible la veu de les persones ordinàries i de posar de manifest el caràcter complex i situat de les problemàtiques socials. A partir d’aquí, es dicuteixen les dues tradicions predominants en aquest tipus d’investigació. Una d’influència francesa, en la qual l’elaboració d’històries (auto)biogràfiques es produeix en el procés de formació i com una manera de narrar-se i de fer explícits components de la constitució de la subjectivitat. I una altra, amb més …
