L’autor relaciona dos aspectes, per una banda, el fet que tots els sistemes, de la mena que siguin, tinguin dos principis: un de base fonogràfica i un altre de base semiogràfica. Per l’altra, el fet que aquests dos principis estiguin presents en les estratègies utilitzades en la resolució dels problemes gràfics. Aquests dos principis, contràriament al que succeeix, s’haurien de veure reflectits equilibradament en la pràctica pedagògica. La ponència acaba amb algunes consideracions didàctiques.
