Quan plantejo la qüestió del gènere i l’esport als meus estudiants de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, automàticament surten a l’aula comentaris del tipus: «Elles no fan esport perquè no els agrada», «És que elles no són tan competitives», o encara més: «És que el futbol femení, ni és futbol ni és femení!». De manera que, més enllà dels prejudicis entorn de què és femení o què és masculí, els discursos informals que fan m’indueixen a pensar que la qüestió del gènere és considerada un tema de «dones».
