Davant el prejudici que el discurs científic és reticent a l’ús de les unitats fraseològiques i en especial de la paremiologia, aquest article defensa el paper de les estructures d’aquesta mena en la construcció i la difusió dels coneixements, i concretament l’interès dels refranys com a recurs pedagògic, sense oblidar els particulars condicionaments sociolingüístics del català.
