Aquest article proposa una línia de treball a partir dels criteris d’automatització i desautomatització vinculats a la fraseologia. En primer lloc, es dóna un mostrari de les possibilitats que la narrativa i la poesia ofereixen en l’adquisició de mecanismes fraseològics i de les competències que se’n deriven. En segon lloc, s’insinuen els camins que lliguen desautomatització i utilització estètica del llenguatge.
