En una societat complexa, l’educació en general i l’escola en particular presenten una doble fragilitat. Atrapada entre disputes ideològiques i polítiques no sempre del tot honestes, l’educació fluctua fent un vaivé inquietant, segons com vinguin les aigües. Alhora, l’escola sembla que resisteixi malgrat els embats continus que en retallen els recursos i que en qüestionen, fins i tot, l’existència. La mirada curta, massa habitual en el món de l’educació, es paga cara.
